El Pas de la Casa no va néixer com una estació d’esquí ni com un centre comercial: va començar sent poc més que una cabana de pastors en un racó fronterer dels Pirineus. La seva transformació en menys d’un segle, fins a convertir-se en un dels pobles més internacionals d’Andorra, és una de les històries més singulars del país.
Una cabana al costat del riu, en plena frontera
Abans que existís cap poble, en aquell indret només hi havia pastures d’estiu conegudes com la Pleta i el Saliner, on ramaders de la Cerdanya i de l’Alta Arieja portaven el bestiar. L’única construcció era l’anomenada Cabana del Vaquer, una senzilla caseta de control del bestiar. Va ser allà, l’any 1928, quan un home conegut com “Calones” (Miquel Montanya) va demanar permís al Comú per aixecar una barraca al costat del riu, sobre la mateixa línia fronterera amb França. Aquell gest, gairebé anecdòtic, es considera l’origen del poble actual.
La carretera que ho va canviar tot
Un any després, el 1929, la construcció de la carretera cap a França va portar moviment de treballadors i, amb ells, l’atenció de les autoritats. França va instal·lar una duana a la zona i Andorra, poc després, un control propi. En pocs anys, aquell port de muntanya va deixar de ser un lloc de pas ocasional per convertir-se en un punt estratègic entre dos països.
Barraques, comerç i els anys de l’estraperlo
Amb la Segona Guerra Mundial i l’escassetat que patia França, el Pas de la Casa va trobar la seva primera vocació comercial. Comerciants com Amadeu Cirici van començar a portar mercaderies des de l’altre costat de la frontera espanyola —aliments, roba, cafè i xocolata— per vendre-les als visitants francesos, afavorits per una duana permissiva. En pocs anys, mitja dotzena de barraques de fusta eren suficients per abastir una clientela cada vegada més fidel. Va ser una època de barraquisme que les autoritats acabarien frenant, prohibint noves construccions de fusta i impulsant, el 1948, l’edificació del primer edifici de pedra del poble.
1956: l’any que va arribar l’esquí
La veritable transformació va arribar amb la neu. El 1956, Francesc Viladomat va impulsar la construcció del primer teleesquí del Pas de la Casa, una instal·lació de 2.000 metres que pujava des del poble fins al Pic Blanc, a 2.500 metres d’altitud. Es va posar en marxa l’hivern de 1956-1957 i, gairebé de la nit al dia, va canviar el destí del poble: de parada comercial de pas a destinació d’esquí capaç d’atreure primer clientela francesa i, més tard, també espanyola.
De poble fronterer a destinació internacional
Durant els anys seixanta, el Pas de la Casa va viure una modernització accelerada: aigua corrent, electricitat, telèfon, calefacció, escola, farmàcia i carreteres asfaltades. El 1967 fins i tot va rebre la visita del president francès Charles de Gaulle, que es va acostar a conèixer l’estació de Sud Radio construïda una dècada abans a la part alta del poble. El Comú d’Encamp va regular aleshores el creixement amb contractes de cessió de parcel·les a setanta anys, donant forma legal a una expansió que ja no s’aturaria.
Un passat que aviat es podrà visitar
Avui, gairebé cent anys després que “Calones” demanés permís per aixecar la seva barraca, el Pas de la Casa continua sent sinònim de comerç, neu i muntanya. El Comú d’Encamp i el Govern d’Andorra ja treballen en un espai permanent dedicat a aquesta memòria, que s’ubicarà a l’oficina de turisme del poble. Mentre arriba aquest projecte, conèixer els orígens del Pas de la Casa ajuda a entendre per què aquest racó dels Pirineus, nascut d’una simple cabana, es va convertir en una de les localitats més singulars i visitades d’Andorra.